Resultats de la cerca

Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa Fou erigit en collegi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà Era dotat de moltes rendes pel voltant i amb els béns del priorat de Manlleu Fou reedificat a mitjan s…

Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà S'aixecà al s XII les notícies comencen l’any 1317 Abans se'n deia Sant Jaume de Montbac i de Bonbac Actuà com a sufragània de Llaés als s XVI i XVII És un interessant edifici romànic s XII Ha estat restaurada modernament 1975

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou…

El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II inclosa l’església parroquial, romànica restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d' horts de Sant Gili

La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…