Resultats de la cerca

Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…

Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros

Situació i presentació Pardines, tot i la seva extensió 31,05 km 2 , és un dels municipis menys poblats El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador 1783 m, Puig Cerverís 2202 m, el de Mont-roig 1978 m i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera 2007 m i el Taga 2032 m El poble de Pardines, cap de municipi, és situat al centre del terme, i antigament era conegut també com Vilatinyós La població es…

Situat al NW del Topozero, li està unit i formen junts el pantà de Kum

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…

La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…