Resultats de la cerca

Port naval Indústries alimentàries i tèxtils Conquerida per la corona castellana el 1559, el comte de Galve hi fundà 1696 el port de Pensacola més endavant 1763 depengué de la sobirania britànica Reconquerida per Bernardo de Galve el 1819, fou incorporada als EUA

Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament

Neix a la serralada Sangre de Cristo, a l’estat de Nou Mèxic, penetra a l’estat de Texas i desguassa al Río Bravo o Río Grande, ja a Mèxic

Indústria tèxtil, mecànica maquinària tèxtil i química

Situada al NE de Los Angeles, constitueix el seu sector suburbà residencial Instruments de precisió Observatori astronòmic Centre de recerca de la NASA

Hi neixen els rius Colorado i South Platte Entre els deu cims de més de 4 000 m, sobresurt el Mount Lincoln 4 358 m Posseeix jaciments de carbó, d’or i d’argent

Situació i presentació Pardines, tot i la seva extensió 31,05 km 2 , és un dels municipis menys poblats El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador 1783 m, Puig Cerverís 2202 m, el de Mont-roig 1978 m i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera 2007 m i el Taga 2032 m El poble de Pardines, cap de municipi, és situat al centre del terme, i antigament era conegut també com Vilatinyós La població es…

Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado

Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma