Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…
Sant Pere d’Auira
Poble
Poble (1 200 m alt.) i antiga parròquia del municipi de Campdevànol (Ripollès), dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment
pla d’Anyella
© Fototeca.cat
Pla
Planell (1 840 m alt.) a la serralada que separa la vall d’Alp (Baixa Cerdanya) de la vall de Ribes (Ripollès), situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de Toses.
Hi passa la pista que uneix Castellar de N'Hug a la Molina
serra d’Ensija
© Fototeca.cat
Serra
Nus orogràfic dels Prepirineus berguedans, entre els sinclinals de Vallcebre, al N, i Fígols Vell, al S, el torrent del coll de Peguera, a l’E, i l’aigua de Valls, a l’W.
Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n'emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2 271 m alt, el serrat Voltor 2 281 m i la creu de Ferro 2 286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la Gallina Pelada 2…
vall d’Estiula
Vall
Vall del municipi de les Llosses (Ripollès), tancada al N per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d'Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes a l’oest.
Es troba situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula , tancada per la serra de Sant Marc coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes contrafort oriental dels rasos de Tubau a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere 1040, després a sant Pere i a sant Feliu 1319 i actualment només a Sant Feliu refeta el 1640, fou completada el 1731 Té l’origen en una villa rural donada al…
serra d’Estremera
Serra
Alineació (1 947 m alt.) que separa la vall de Toses de la vall d’Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs (Ripollès).
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serralada que separa les conques del Ter i del Tec, al límit del Ripollès i del Vallespir, entre el Montfalgars i el puig de Montesquiu (1.527 m).
A l’edat mitjana hi havia, al vessant septentrional, l’hospital del Colldares Des del 1963 és un dels passos de la frontera francoespanyola hi passa la carretera de Camprodon a Prats de Molló, la construcció de la qual, gairebé acabada el 1936, estigué interrompuda durant més de vint-i-cinc anys i no entrà en servei fins el 1963 Després de la victòria franquista a la Guerra Civil espanyola, prop de 100000 republicans, militars i civils, s'exiliaren a França pel coll d'Ares fins a Prats de Molló, des d'on, després de ser internats en un camp de presoners, es…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina