Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…

Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…

Situació i presentació El municipi de Llanars, de 24,73 km 2 d’extensió, és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany Al N arriba fins al Puig Sistra 1985 m d’altitud, límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Feitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Feitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant Al S s’allarga fins a la Serra Cavallera,…

Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions  formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…

Situació i presentació S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat 3,5 km 2 , amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km 2 El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit del Pla de l’Estany i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit amb Sant Martí…

Situació i presentació Afronta amb el terme de Sant Gregori W i N, del qual és separat pel Ter, Girona N i E, Vilablareix S i amb el de Bescanó SW, separat en part per la Séquia Monar El territori s’estén per la plana de la riba dreta del Ter i és travessat, parallel al Ter, per la séquia Monar, la qual pren les aigües del Ter per la dreta, al terme de Bescanó El municipi de Salt comprèn el poble d’aquest nom, que n’és el cap, i l’antic veïnat de Salt o barri de Sant Antoni En conjunt forma un continu urbà amb el poble de Santa Eugènia de Ter, del terme de Girona, que enllaça amb la capital…

Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga…

Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…

Situació i presentació El municipi de les Llosses és el més extens de la comarca del Ripollès, amb 114,02 km 2 , a partir de l’agregació de Palmerola, que va ser aprovada pel decret 57/91 el procés d’agregació s’inicià arran de la consulta municipal del 1989 prèvia a la nova organització comarcal, i culminà amb l’aprovació, el 17 de novembre de 1990 La nova extensió municipal limita al N amb la Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Gombrèn i Campdevànol a l’E amb Ripoll, Santa Maria de Besora i Montesquiu al S amb Sora, Alpens i Borredà i al NW amb Castell de l’Areny El terme s’estén des…