Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
pic de la Dona
Cim
Cim (2.704 m alt.), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.
Forma part de la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És anomenat també pic d’Ombriaga
les Tenes
Antiga vil·la que donà origen al poble de Sant Bernabé de les Tenes (Ripollès).
Llentes
Masia
Masia del municipi de les Llosses (Ripollès), al N del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, al s XIX, al terme i parròquia de Corrubí
Tregurà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró.
És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere…
Estamariu
Masia
Masia del municipi de Ripoll (Ripollès).
Fou una important possessió del monestir el 885 el comte Guifré el Pelós li donà una part de l’antiga villa, i el comte i bisbe Miró en completà la donació
Vilacorba
Masia
Antiga masia del municipi de les Llosses (Ripollès), que donà nom a l’antiga parròquia de Sant Julià de Palomera, coneguda també per Sant Julià de Vilacorba
.
vescomtat de Canet
©
Història
Territori feudal concedit per Sanç I de Mallorca (1321) a favor del seu conseller Guillem de Guàrdia (o Saguàrdia), senyor del castell de Guàrdia, al Ripollès, i de la baronia de Canet.
Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris…
Freixenet
Caseria
Caseria del terme de Camprodon (Ripollès), al centre de la vall de Camprodon, a la vall del Ter, aigua avall d’aquesta vila, i a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon.
El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt , s’allargassa fins a la collada de la Fembra Morta puig Moscós, 1 739 m alt El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en els vessants meridionals de la serra Cavallera, a l’oest, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, en els vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni 1 367 m alt, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri amb l’actual santuari del Remei L’antic terme comprenia, a més, el poble de Bolòs, la masia i església del Sitjar, les masies i els…
vall de Carançà
© Fototeca.cat
Vall de capçalera de la Tet, al vessant septentrional de l’alineació de crestes que separa el Conflent del Ripollès.
Partió d’aigües amb el Freser i el Ter, s’estèn entre el pic de Noucreus 2 753 m alt i el de la Dona 2 702 m alt, i es caracteritza pels espectaculars congosts del sector baix L’alta vall circ de Carançà , formada per rocam esquistós nu, ha estat modelada pels gels en un seguit d’escarpaments i comes en graderia ocupades pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls És dominada, a ponent, pels pics del Racó de Dalt 2 873 m alt i del Racó de Baix 2 787 m, al nord, pel pic de la Vaca 2 833 m i, a llevant, pel pic de Bastiments o del Gegant 2 843 m El paisatge canvia des dels 1 990 m,…
la Parròquia de Ripoll
Antic terme del municipi de Ripoll (Ripollès), a la confluència del Ter amb el Freser.
Es creà a partir de mitjan segle XVIII amb les pagesies que es consideraven sotmeses a la jurisdicció reial, que s’estenien per la jurisdicció de l’antiga parròquia de Sant Pere de Ripoll i de sufragànies seves, com Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona actualment ambdues d’Ogassa i Sant Bernabé de les Tenes més tard se li uní la parròquia de Llaés La capitalitat del municipi radicava en una casa de la plaça del Mercadal de la vila de Ripoll, i a la vora del monestir es localitza la parròquia de Sant Pere, que donà nom al municipi i de la qual depenien bon nombre de les…