Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
castell de Bezděz
giborn_134 (CC BY-ND 2.0)
Castell
Monestir
Castell gòtic del N Bohèmia, Txèquia.
Construït entre el 1260 i 1280, el monjo montserratí Benito de Peñalosa hi fundà un priorat el 1632, a precs del general Wallenstein, que volia fer-ne un monestir comparable al de Catalunya El 1672 hi fou entronitzada una imatge de la Mare de Déu de Montserrat Mort, però, Wallenstein, Peñalosa fou nomenat abat del monestir de Montserrat-Emmaús, prop de Praga, que centralitzà la devoció montserratina en terres bohèmies
la Ral
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pau de Segúries (Ripollès), situat al N del terme, a la dreta del Ter.
El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425 L’església de Santa Maria de la Gràcia 1388 fou refeta el 1609 és sufragània de la de Sant Pau de Segúries
Praga
© Lluís Prats
Ciutat
Capital de Txèquia i del kraj de la Bohèmia Central, té l’estatus de districte independent.
La geografia Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia, oposa una vora esquerra escarpada i travessada per petits afluents, on hi ha els barris Hrad Čany i Malá Strana ‘ciutat menor’, a una vora dreta oberta, en la qual s’aixequen la Staré Město ‘ciutat vella’ i la Nové Mesto ‘ciutat nova’ Ultra els nombrosos barris nous construïts d’ençà del segle XIX, entorn de la plaça Václavské, l’expansió urbana s’ha produït per absorció de nuclis veïns, com els de Michle, Vršovice, Zižkov, Libeň i…
Moràvia
© B. Llebaria
Geografia històrica
La més oriental de les dues regions de Txèquia, que limita a l’E amb l’estat d’Eslovàquia.
És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…
monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines, dita fins al segle XI Sant Joan de Ripoll, i més tard canònica augustiniana, situada a l’esquerra del Ter, a la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat…
monestir de Ripoll
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria de Ripoll), situat a la vila de Ripoll, a la dreta del Ter, poc abans de la confluència amb el Freser.
Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…