Resultats de la cerca

Principal centre de la zona minera i industrial de l’Alta Silèsia, té indústria siderúrgica, de maquinària, química, etc Hi ha escoles d’estudis superiors i tècniques

Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…

És un important centre miner carbó, zinc, plom, un nucli industrial indústria siderúrgica i mecànica i un centre cultural Entroncament de ferrocarril

És termenal dels municipis d’Eina, Sant Pere dels Forcats i Planès Alta Cerdanya

Nus ferroviari a la conca hullera de l’Alta Silèsia, té extracció de carbó Hi ha tres tèrmiques

Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva

Té un port interior al canal de Gliwice, que, a través de l’Oder, enllaça la conca carbonífera de Silèsia amb la Bàltica Important centre industrial indústria siderúrgica, química i alimentària Des del 1532 formà part del regne de Bohèmia el 1742 passà a Prússia El 1945 fou incorporada a Polònia

Nucli industrial indústria metallúrgica, siderúrgica i tèxtil

Centre miner carbó i industrial, té indústria siderúrgica i de construccions mecàniques

Centre miner i metallúrgic La ciutat és coneguda per la seva cervesa la primera cerveseria hi fou oberta l’any 1629 D’acord amb el projecte socialista de treballs públics, el 1951 hom inicià la construcció d’una nova ciutat Nowe Tychy, prevista per a 130 000 treballadors industrials La nova zona, completament residencial, s’estén al llarg d’una avinguda cultural que termina, per un costat, al llac Paprocańskie, i, per l’altre, en un gran parc Des del 1970 ambdues ciutats estan sota una sola administració