Resultats de la cerca

Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona

Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana 1347 i a Damià Descatllar 1473 En resten notables murs Rebé el nom de la capella que hi fou construïda

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

Es troba a 1 120 m alt, a l’inici d’una alta vall, a l’W del terme A poca distància de l’església, a la punta del serrat, hi ha les restes d’una antiga edificació fortificada i de l’antiga església L’actual és del s XVIII Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal , que canvià pel de Puigbò al s XIII Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïdes avui dia a dues

El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja És documentat des del 1672 depenia de la parròquia d'Estiula

Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep , caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals font de Sant Josep neix un corrent d’aigua de 4 300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat illuminada i oberta al turisme és visitada anualment per unes 200 000 persones

Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva

La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella