Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
es Freus
Zona navegable entre Eivissa i Formentera constituïda per diversos passos separats per illes més o menys petites entre les dues illes majors.
El freu més important i l’únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s’obre entre l’illa des Penjats i l’illa de s’Espalmador o la immediata des Porcs
Costabona
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la zona axial pirinenca a la línia de crestes que des de roca Colom (a la qual és unit pel coll del Pal, de 2 374 m) separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la…
serra de Conivella
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera
punta de sa Galera
Punta de la costa occidental d’Eivissa (Sant Antoni de Portmany).
A sa Galera , zona immediata a la punta, hi ha una urbanització turística
es Malvins
Grup d’illetes, no gaire lluny de la sortida del port d’Eivissa.
Són les més grans, amb l’illa de ses Rates, de les d’aquesta zona marítima
Cala de Bou
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, pròxima a la badia de Sant Antoni.
És una zona d’hotels i d’importants urbanitzacions turístiques de l’àrea de Sant Antoni de Portmany
ses Figueretes
Platja
Platja i zona turística i residencial, amb alguns hotels, a ponent de la ciutat d’Eivissa.
Benirràs
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja, a la parròquia de Sant Miquel de Balansat.
A la zona costanera, a l’est del port de Sant Miquel, hi ha la cala o port de Benirràs
sa Penya
Barri
Barri de la ciutat d’Eivissa, extramurs, a l’antic puig de Santa Llúcia (l’alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port a llevant del barri més planer de la Marina.
L’extrem oriental del barri s’interna en la mar d’aquí parteix l’escullera que tanca el port Originàriament era un barri popular la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada s’ha anat convertint en una zona d’atracció turística, amb restaurants i botigues característics
plana de s’Argentera
Zona del terme municipal de Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta.
En aquest indret són conegudes des d’antic mines de plom, que a la fi del s XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines, amb una producció global de 1 000 t de mineral l’any