Resultats de la cerca
Es mostren 9432 resultats
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
Ribes de Freser
Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (vall de Toses) i el Segadell (vall de Pardines).
Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant Amanç passant per Corones i…
Ribesaltes
Veïnat
Veïnat del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), al NE de la vila, al vessant sud del puig Cornador, damunt la vall de Pardines.
vall de Ribes
Paisatge de la vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…
coves de Ribes
Entrada a les coves de Ribes a Campelles (Ripollès)
© Fototeca.cat
Cova
Grans coves del municipi de Campelles (Ripollès), obertes a la paret occidental de l’estret de les Coves, prop dels banys de Ribes.
Segons la llegenda, s’hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica
banys de Ribes
Balneari
Balneari del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat a 810 m alt., a la dreta del Freser, a la sortida de l’estret de les Coves.
Utilitzat des de temps molt antic, l’actual establiment, que duu el nom d’Hotel Montagut, és del 1869 Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic, i són emprades en les dispèpsies
la Ribera de Sant Joan
Poble
Antic municipi del Ripollès format per les masies de la vall de Sant Joan i el poble de Santa Llúcia de Puigmal, que fou agregat el 1863 al municipi deSant Joan de les Abadesses.
Ribamala
Curs fluvial (altres)
Torrent i espadat situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a Coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els termes de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll És esmentat des del s XI
Rials
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camprodon, fins el 1965 del de Freixenet de Camprodon (Ripollès), situada als vessants meridionals del turó de la Rovira (1 159 m alt.), a l’interfluvi del Ritort i el Ritortell.