Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent…
Sant Pere de Mogrony
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Gombrèn (Ripollès), situada al vessant meridional de la serra de Mogrony
, a 1.408 m alt., en un indret encinglerat.
L’edifici és romànic, d’una sola nau, amb tres absis trilobulats i un atri S'hi accedeix a peu des del Mare de Déu de Mogrony L’església de Sant Pere fou restaurada pels bisbes Morgades 1880 i Torras i Bages 1915 hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d’una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país Quintilià de Mogrony hi constitueix una mena de Pelagi català L’església de Sant Pere existia ja el 899, i fou refeta el 1130, dins del terme de l’antic castell de Mogrony Mucronio o Mogronio El castell és esmentat ja el…
Monte Rosa
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Friburg
Divisió administrativa
Cantó de l’est de Suïssa.
La capital és Friburg El relleu és muntanyós al SE, format pels contraforts septentrionals dels Alps Bernesos, on la ramaderia de bovins, orientada cap a la indústria làctia formatge de Gruyère, constitueix la principal activitat econòmica La resta del cantó, drenat pel Saane Sarine i els seus afluents el Glâne n'és el principal, és plana i agrícolament molt rica cereals, farratge, arbres fruiters La població, elevada 131 h/km 2 est 1994, resideix en nuclis de població petits i dispersos
serra de Conivella
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera
parc del Castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Espai natural
Espai natural situat entre les comarques d’Osona i el Ripollès.
Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu, emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Sankt Gallen
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa, que s’estén entre el llac de Constança i els Prealps.
La capital és Sankt Gallen El N, que constitueix l’extrem oriental del Mittelland, és una regió de turons de molassa tallats per les valls de les glaceres el sector sud, ocupat pels Prealps, és més abrupte i accidentat, amb altituds que superen els 2 000 m i on la principal riquesa és la ramaderia La població 217 h/km 2 est 1994 és de llengua alemanya La indústria tèxtil, que té el seu origen a l’edat mitjana, hi té una importància preponderant al s XIX hi foren introduïts els brodats, sota la forma d’indústria a domicili, els quals després han estat mecanitzats Altres indústries són les…
serra de Curull
Serra
Serra del nord de la Plana de Vic, dins el municipi de Sant Pere de Torelló, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus.
Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull
Dòrria
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Toses (Ripollès), a la vall de Ribes.
És situat en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanca, la qual culmina al puig de Dòrria 2 539 m alt, que constitueix el termenal dels municipis de Vallsabonera Alta Cerdanya i Toses i Queralbs Ripollès, a la frontera francoespanyola La parròquia Sant Víctor datada probablement de forma errònia el 839, fou consagrada el 903 El 1997 hi foren descobertes unes importants pintures murals romàniques, del s XII té com a sufragània la de Fornells De l’antic castell de Dòrria , esmentat el 1301, resta el nom d’una partida camp del Castell A…
Ulldeter
© Fototeca.cat
Conca de la vall de Camprodon, al Pirineu axial, dins el terme de Setcases (Ripollès), en forma de circ ( circ d’Ulldeter
), prolongació vers l’W del circ de Morenç
.
És limitat per la línia de crestes que uneix el coll de la Geganta, el pic de Bastiments 2 881 m alt, el coll de la Marrana que el comunica amb la coma de Freser, a la vall de Ribes i el pic del Gra de Fajol 2 708 m Constitueix la capçalera extrema del Ter, que hi neix a la font dita ull de Ter Al centre de la coma, a 2 391 m alt, el Centre Excursionista de Catalunya inaugurà el 1909 el xalet refugi d’Ulldeter , amb habitacions i restaurant, d’una característica forma parabòlica, obra de Jeroni Martorell Destruït el 1939, el 1959 la mateixa entitat inaugurà un nou refugi més…