Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
les Cases d’Ivanyes
Llogaret
Llogaret del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), al límit històric amb Castella.
les Cases de Sanxis
Caseria
Caseria de la pedania de la Romaneta al municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), a la capçalera de la rambla de Tarafa.
les Cases de Sala
Caseria
Caseria del municipi de Novelda (Vinalopó Mitjà), a l’esquerra del Vinalopó, en una zona tradicional d’horta.
les Cases del Senyor
Llogaret
Llogaret del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), al vessant septentrional de la serra del Cotó.
La parròquia el Remei comprèn diversos llogarets i caseries
les Cases de Galiana
Caseria
Caseria del municipi de Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), al límit amb el de Fondó de les Neus.
les Cases de Joan Blanco
Caseria
Caseria del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), prop del Fondó de Monòver, al nord del cabeç de Mossèn Joan (728 m alt.).
el Pinós de Monòver
el Pinós de Monòver
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor situat entre les serres prebètiques i subbètiques valencianes.
Destaca al N la serra de Salines 1237 m alt, i al S la serra del Coto 1 052 m, sobre amples extensions de glacis confluents de les esmentades serres, de la Safra i, des de ponent, del Carxe, al peu del qual passa la frontera del regne Al mig del terme s’alça el dom diapíric erosionat radialment del cabeç de la Sal 893 m, amb fonts salabroses i explotació històrica de la sal, altre temps pel patrimoni reial i modernament per una companyia que canalitza la salmorra per una canonada a les salines litorals de Santa Pola L’arreisme i l’endorreisme s’involucren en un clima subàrid, malgrat que un…
Madara
Caseria
Caseria del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), a l’E de les Cases del Senyor.
Sant Pere d’Auira
Poble
Poble (1 200 m alt.) i antiga parròquia del municipi de Campdevànol (Ripollès), dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment