Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Santa Magdalena de Cambrils
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils (1 547 m alt.), al S del terme, continuada vers l’W per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria als XVII S'hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena
vall de Ribes
Paisatge de la vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb…
Llavanera
Veïnat
Veïnat del municipi de Pardines (Ripollès), a 700 m del poble, format al voltant d’una masia que remunta al s XI.
Mont-roig
Cim
Cim (1 991 m) de la serra que separa les valls de Ribes (Pardines) i de Camprodon (Vilallonga de Ter), al Ripollès, al S del coll de Maianells.
Croells
Veïnat
Antic lloc de la vall de Ribes (esmentat al s XIV) i actualment veïnat del municipi de Planoles (Ripollès), a l’esquerra del Rigard, aigua avall del poble.
collada Verda
Collada
Pas (1 595 m alt.) de la serralada que separa la vall de Camprodon (Vilallonga de Ter) i la vall de Ribes (Pardines), al Ripollès, al S del puig de Mont-roig.
Vidabona
Parròquia
Antiga parròquia rural (Santa Maria de Vidabona) del municipi d’Ogassa (Ripollès), a 1260 m alt., als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.
Existia ja el 1044 La seva església romànica, als XII, es troba avui dia en ruïnes Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor Tingué un quant temps d’independència als XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor
coll de Canes
Collada
Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).
Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada als XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins als XIX
Portavella
Masia
Important masia del municipi de les Llosses (Ripollès), que ha donat nom a la parròquia de Vinyoles de Portavella
.
És esmentada ja als XII
Llentes
Masia
Masia del municipi de les Llosses (Ripollès), al N del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, als XIX, al terme i parròquia de Corrubí