Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
riera d’Oix

L’Oix, afluent del Fluvià (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Concròs
Coma de la vall de Camprodon, al municipi de Setcases (Ripollès), que forma a la seva capçalera el circ de Concròs
, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs
.
El torrent de Concròs forma la ribera de Carboner, afluent, per l’esquerra, del Ter
Serrat

Casa de Serrat
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’esquerra del Freser, damunt el poble de Fustanyà, a la parròquia del qual pertany.
La riera de Serrat , afluent del Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà
Vallvigil
Història
Antiga quadra civil, de domini senyorial, situada al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), prop del límit amb Llanars.
Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n'Huguet Vell, que té al seu costat una capella del Roser
Vilardell
Masia
Antic terme i masia del municipi de les Llosses (Ripollès), situada a l’extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar.
Fou centre d’una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117 Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell , afluent per l’esquerra de la de les Llosses
riu Merdàs
Riu
Riu del Ripollès, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla 1040 m alt amb el nom de torrent de Merolla segueix un curs W-E i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn pren després la direcció E, passa per Sant Llorenç de Campdevànol i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol L’afluent principal és la riera de Garfull
el Catllar

El santuari del Catllar al fons
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar
, del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar
(n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira 2 349 m alt, partió d’aigües amb la capçalera del Freser els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà
Gombrèn

Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…
Matamala

Vista parcial de Matamala (Ripollès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Llosses, Ripollès.
Situat a la capçalera de la riera de Llimós afluent, per l’esquerra, de la riera de Merlès, al sector nord-occidental del terme vall de Matamala , que presideix la serra de Matamala el Padró, 1366 m alt, d’una extensió de 9 km d’E a W, des de Sant Esteve de Vallespirans riera de Vilardell fins a Viladonja riera de Merlès, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar L’església parroquial Santa Maria fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia En depèn…
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany més avall dit…