Resultats de la cerca

Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar El santuari té l’origen en la marededéu trobada  a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil, el qual té també llocs de devoció i de culte a l’indret El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638 L’hospital i la…

Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant Amanç passant per Corones i…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…

Situació i presentació El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts 0,7 km 2 del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector 0,3 km 2 del de Llanars l’avinguda de Maristany i poca cosa més i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès 103,37 km 2 Limita pel N amb Molló, a l’E amb…