Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Sant Julià de Cosp
Església
Antiga església sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, del municipi de les Llosses (Ripollès).
El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Sovint ha estat confosa, equivocadament, amb amb Sant Julià de Palmerola o de Vilacorba , també del municipi de Les Llosses
Portavella
Masia
Important masia del municipi de les Llosses (Ripollès), que ha donat nom a la parròquia de Vinyoles de Portavella
.
És esmentada ja al s XII
Creixenturri
El santuari de la Mare de Déu del Remei de Creixenturri (Ripollès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de…
Balbs
Masia
Masia del municipi de Ripoll, al N de la vila, de la qual és separada pel coll de Balbs
.
Existia ja l’any 890 fou possessió del monestir de Ripoll
Ordina
Veïnat
Veïnat del municipi de Ripoll, Ripollès.
Era un antic vilar esmentat ja a la fi del segle IX
coll de Maians
Collada
Coll (2 000 m) que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera francoespanyola.
L’església de Sant Salvador de Maians és esmentada ja el 1270
Fustanyà
Fustanyà
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’esquerra del Freser, aigua amunt del seu aiguabarreig amb la riera del Serrat.
L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 pertangué al monestir del Canigó
parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
Paisatge del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser entre el puig de Bastiments i Vallter
© Guillem Verger
Espai natural
Espai natural de la comarca del Ripollès declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya pel decret del 22 de setembre de 2015.
Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter i del Freser 85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven…
Santa Magdalena de Cambrils
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils (1 547 m alt.), al S del terme, continuada vers l’W per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al s XVII S'hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena
Sagnari
Vila del Ripollès, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).
L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa