Resultats de la cerca

Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya És situat al terme de Ripoll fins el 1970, de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar , prolongació oriental de la serra de Matamala 1 112 m alt, al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser

És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític Formen la capçalera el torrent de les Molleres que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt, el de Noufonts al pic de Noufonts, 2 864 m, el de la coma d’Eina al pic d’Eina, 2 794 m, el de Finestrelles al coll de Finestrelles, 2 590 m i el del Puigmal al Puigmal, 2 913 m El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària i amb un…

És limitat per la línia de crestes que uneix el coll de la Geganta, el pic de Bastiments 2 881 m alt, el coll de la Marrana que el comunica amb la coma de Freser, a la vall de Ribes i el pic del Gra de Fajol 2 708 m Constitueix la capçalera extrema del Ter, que hi neix a la font dita ull de Ter Al centre de la coma, a 2 391 m alt, el Centre Excursionista de Catalunya inaugurà el 1909 el xalet refugi d’Ulldeter , amb habitacions i restaurant, d’una característica forma parabòlica, obra de Jeroni Martorell Destruït el 1939, el 1959 la mateixa entitat inaugurà un nou refugi més avall, a 2 220 m…

La geografia Cap de comarca, Ripoll Des del punt de vista morfològic, el Ripollès, bé que immergit en el muntanyam pirinenc oriental, consta de tres sectors un fragment del Pirineu axial, caracteritzat per la superficialitat de l’empremta del glacialisme un sector del Prepirineu meridional, d’orientació WSW-ENE, que desapareix a la ratlla del Ter per reaparèixer a l’Empordà, arran de la Muga i el Subpirineu, el veritable Prepirineu ripollès, amb més margues i gresos que el Prepirineu ponentí, calcari, i d’època més recent, eocènica i no mesozoica El Pirineu axial ripollès assoleix al Puigmal…