Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
illes Medes
© Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag del Baix Empordà, situat uns 900 m al SE de la punta Guixera (l’Estartit, Torroella de Montgrí), format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls, amb una àrea global de 0,2 km2.
Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen guano i han…
monestir de Sant Feliu de Guíxols
Abadia
Abadia benedictina situada a la vila de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), a l’antic comtat de Peralada.
L’edifici Es tracta d’un conjunt monàstic molt reformat i restaurat així, hi ha des de restes arquitectòniques del segle V fins a les construccions del nou cenobi inacabat que es va començar a edificar en època barroca Centra el conjunt l’església, que queda emmarcada per la torre del Fum al costat nord i la del Corn al sud, i va precedida, a la façana principal, per la Porta Ferrada De l’església romànica de mitjan s XI, gairebé reformada del tot en època gòtica, només s’ha conservat el sector oest de la nau, amb la façana decorada amb ornamentació llombarda a base de lesenes que no han…
catedral de Tortosa
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Tortosa, que té com a titular santa Maria.
Ocupa l’emplaçament de l’antiga catedral dels s VI al VIII i el de la que fou edificada entre els anys 1158 i 1184, de les quals només romanen algunes restes de mur i finestres La primera catedral posterior a la conquesta cristiana començà a edificar-se després que el papa Adrià IV instés, amb una butlla del 1155, al comte de Barcelona que cedís al bisbe Gaufred terrenys per a edificar l’església i altres dependències, per a residència de la comunitat canonical recentment instaurada també li manava de donar al bisbe i a l’església de Tortosa totes les mesquites i possessions religioses dels…
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Roquetes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…
Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
la Tallada d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que s’estén a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter fins al sector de turons que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià.
Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…
Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…
Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…