Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Montserrat
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividida Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès El prefecte residia a Barcelona els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès En fou el primer prefecte el comte Treilhard
Sant Benet de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona
i de la de Sant Benet de Mataró.
Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936 Acabada la guerra, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir Hom adaptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, al municipi de Marganell Bages, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig La construcció del nou monestir fou projectada per Jordi Bonet l’església és una realització d’art contemporani on destaca l’esvelt…
Castellferran
Muntanya
Contrafort (793 m) occidental del massís de Montserrat, separat d’aquest pel coll de Can Maçana.
monestir de Sant Genís de Fontanes
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), a la plana, entre el Tec i la serra de l’Albera.
El fundà el monjo Sentimir al principi del s IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’…
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…
vegueria de Barcelona
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar exclosa, però, la zona alta de la riera d’Argentona amb Òrrius i Dosrius i el Baix Llobregat exclosos Esparreguera, Collbató i Olesa de Montserrat inclòs, però, Castellbisbal En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre'n les sotsvegueries de Moià i d’Igualada El 1716 la vegueria de…
baronia de Ribelles
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Ribelles.
Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver…
vescomtat de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…