Resultats de la cerca
Es mostren 2580 resultats
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Sant Nofre
Ermita
Ermita i torre del municipi de Tortosa (Baix Ebre), aturonada a 105 m, vora la carretera de Tortosa a l’Aldea.
Sant Nicolau de Camprodon
Monestir
Monestir de monges o canongesses de Sant Agustí.
Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan s XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant Nicolau fou feta…
serra de Sant Mamet
Serra
Alineació muntanyosa dels Prepririneus, de direcció NW-SE, que des de Figuerola de Meià (Camarasa), al congost que el Segre ha obert a Rubió d’Agramunt (Foradada), separa la conca de Meià i la vall Ariet de la baronia d’Alòs.
A través del coll d’Orenga s’uneix al massís del Montsec
castell de Sant Jordi d’Alfama
Castell de Sant Jordi d’Alfama, a l’Ametlla de Mar
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), al N del terme, a la costa, vora la cala de Sant Jordi
(oberta al sector N del golf de Sant Jordi
), a l’antic desert d’Alfama
o plana de Sant Jordi
.
En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors refet al s XVIII, serví…
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Sant Joan del Camp
Església
Antiga església del municipi de Tortosa (Baix Ebre), extramurs de la ciutat.
cala de Santes Creus
Cala
Cala de la costa del Baix Ebre, del municipi de l’Ametlla de Mar, a llevant de la punta de Santes Creus
, entre la punta de l’Àliga i el port de l’Estany.
baronia de Sant Boi
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial formada després de la segregació del castell de Sant Boi de la baronia d’Eramprunyà.
Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez El succeïren els seus fills Joan deCardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d’Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasor, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz