Resultats de la cerca
Es mostren 1202 resultats
ermita del Remei
Aspecte de l’ermita del Remei (Utiel)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Santuari
Santuari del municipi d’Utiel (Plana d’Utiel), situat a 1.092 m d’altitud, dins la serra d'Utiel o del Negrete.
Construït el 1564, la seva primitiva i senzilla arquitectura ha estat modificada al llarg dels anys amb diverses aportacions La petita església, d’estil barroc, data del 1725, amb nau de reduïdes dimensions coberta amb voltes per aresta i murs xapats amb interessant ceràmica de Manises Guarda al seu interior el tríptic l’ Adoració dels Reis Mags , de Vicent Macip el sarcòfag del primer ermità, Juan d'Argés, i les pintures al fresc datades de Felipe Navarro 1728 que representen la tradicional aparició de la Mare de Déu i la primera rogativa oficial dels capítols eclesiàstic i secular, amb els…
Tolomó
Caseria
Caseria del municipi d’Asp (Vinalopó Mitjà), al SW del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).
La rambla de Tolomó , que neix al Fondó de les Neus Valls de Vinalopó i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa
Tivenys
Casa forta de Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…
serra d’El Tejo
Serra
Una de les serres (1 251 m alt.) que tanca per l’E l’altiplà de Requena (Plana d’Utiel), al N de la serra de les Cabrelles.
rambla de Tarafa
Riera
Curs d’aigua intermitent, afluent, per la dreta, del Vinalopó, que neix dins el terme del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), a la mateixa ratlla de Castella, i després de travessar els termes de Monòver i la Romana de Tarafa s’uneix al seu col·lector al límit dels de Novelda i Asp (Vinalopó Mitjà).
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de turisme
Som
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Benifallet (Baix Ebre), al S del terme, a l’esquerra de l’Ebre, al límit amb el municipi de Tivenys.
El puig de Som 251 m s’alça a la riba mateix del riu, i l’antic camí de Tortosa a Benifallet ha de guanyar altura en aquest indret pel coll de Som
Solicrú
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de Solicrú) del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, entre Campredó i l’Aldea, destruït, probablement, durant la guerra del Francès.
Soldevila
Caseria
Caseria del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, 1,5 km al NW de Campredó.
Hi destaca la torre i el molí de Soldevila
la Solana de l’Alguenya
Caseria
Caseria del municipi de l’Alguenya (Vinalopó Mitjà), a l’W del terme, al límit amb el de Pinós i al límit occidental del País Valencià.
Té una capella dedicada al Sagrat Cor