Resultats de la cerca

És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC

Construïda al s XIII, fou reformada al s XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació muralla circular exterior emmerletada, al s XVI Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats , que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions 1949-50 i 1956-57 dirigides per Josep M Pons i Guri els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona El poblat visqué des de la fi del s V aC fins al I aC hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats les…

Es troba en un gran tall que tingué dotze períodes d’ocupació, des del final del II millenni aC fins al segle VI aC Les cases són fetes de terra amb una estructura de canyes i permeten observar una evolució des de models simples de planta quadrada a tipus més grans, de planta rectangular amb pòrtic d’entrada i, en alguns casos, pintades

És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època

Hi ha restes d’una necròpolis d’incineració hallstàttica segle VI aC

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans

Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al s VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del s X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56

Situat al turó de Burriac per a controlar millor la plana litoral circumdant, té una superfície de 10 ha i està totalment envoltat per una muralla reforçada amb torres de planta quadrangular És un dels més grans de Catalunya i fou habitat pels laietans entre els segles VI i I aC i, en fundar-se la ciutat romana d’Iluro Mataró, patí un procés de despoblament Alguns autors identifiquen aquest jaciment amb l’antiga Ilduro dels laietans Les restes arqueològiques foren descobertes l’any 1915 i han estat objecte de diverses campanyes d’excavació dutes a terme pel Museu Comarcal del…

Centre dels sards, vençuts per M Licini Cras Dives 29 aC, fou colònia de veterans romans sota Trajà Centre comercial entre Bizanci i Tessalònica s IV, fou seu del concili de Sàrdica 343, convocat pels emperadors Constant I i Constanci II per dirimir l’afer de l'arianisme S'hi aplegaren uns 180 bisbes, presidits per Osi No s’arribà a un acord mentre alguns excomunicaven Atanasi i JuliI, altres aprovaven el símbol de Nicea Destruïda la ciutat pels huns 441, fou reedificada per Justinià Ocupada pels búlgars 809, esdevingué seu d’un patriarcat ortodox 971 Amb l’ocupació turca 1386,…