Resultats de la cerca
Es mostren 780 resultats
el Calaix de la Mar
Estany
Estany litoral enclòs a l’illa de Buda, al terme de Tortosa, entre el Calaix Gran i el cordó litoral sorrenc.
Bonastre
Partida
Partida del municipi de Tortosa (Baix Ebre); constitueix el sector occidental de l’illa del Mar, al delta de l’Ebre.
Farewell
Cap
Cap de Nova Zelanda, a l’extrem més septentrional de l’Illa del Sud; limita, per l’esquerra, la badia de Tasman.
Roquetes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Manukau
Ciutat
Ciutat de Nova Zelanda, al N de l’illa del Nord, en un istme que separa Waitemata de Manukau Harbour, amb una ampla (390 km2) rada en la mar de Tasmània.
Integrada en els plans d’ordenació de l’àrea d’Auckland 19 km al NW la major part del terme és aprofitat per a usos agrícoles i la resta dedicada a zona industrial i residencial Té producció de formatges, mantegues i llana indústries de l’alumini, plàstics, fibres sintètiques i maquinària, i un aeroport internacional a Mangere
Vinallop
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre), al S de la ciutat, a la dreta de l’Ebre, damunt l’ illa de Vinallop
, on es bifurquen les carreteres de Tortosa a Ulldecona i a Amposta.
cap de Tortosa
Extrem E del delta de l’Ebre
, a l’ illa de Buda
, al límit de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, format pels al·luvions del riu, a la dreta de la gola del Nord.
les Barraques de la Gola
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Tortosa (Baix Ebre), situat en una de les petites illes que formen la vora nord de la Gola de Llevant de la desembocadura de l’Ebre davant l’illa de Buda.
L’agrupament es formà amb barraques de palla destinades, en gran part, a pescadors
Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78