Resultats de la cerca
Es mostren 4336 resultats
Bonastre
Partida
Partida del municipi de Tortosa (Baix Ebre); constitueix el sector occidental de l’illa del Mar, al delta de l’Ebre.
illa d’Audí
Illa
Illa de l’Ebre, situada dins el terme de Tortosa, davant el poble de Bítem.
horta de l’Assut
Caseria
Partida
Partida i caseria del terme municipal de Tivenys (Baix Ebre), situats a la vora esquerra de l’Ebre, prop de l’assut de Xerta, on comença el canal de l’esquerra de l’Ebre.
coll de l’Assucac
Coll als ports de Beseit al sud de Serrissols, per on passa el camí de Rafalgarí a Mas de Barberans, al límit dels termes municipals de Tortosa i de Roquetes (Baix Ebre).
Arnhem
Sonsbeek Park, a la ciutat d’Arnhem, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província de Gelderland, als Països Baixos, vora el baix Rin i els contraforts dels turons de Veluwe.
Centre administratiu, industrial metallúrgia, indústria naval, elaboració de la sal, productes químics, alimentació, siderúrgia, teixits Té port fluvial
Apo
Volcà
Volcà actiu de l’illa de Mindanao, Filipines, considerat el punt més alt de l’arxipèlag (2 953 m).
Domina el golf de Davao Amb els seus voltants immediats forma el parc natural de Mont-Apo 776 km 2
Apeldoorn
Exterior del Palau de Het Loo a la ciutat d’Apeldorn, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, als Països Baixos.
Situada a la regió de Veluwe, àrea amb boscs de pins i brugueres, és una ciutat residencial i turística connectada per canal amb Zwolle Nucli industrial paper carbó, sabó, colorants, teixits, metallúrgia
marquesat d’Anvers
Geografia històrica
Territori dels Països Baixos, una de les disset antigues províncies.
Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant
Groningen
Vista de la torre de Martini, a la ciutat de Groningen
© Turisme d'Holanda
Divisió administrativa
Província del N dels Països Baixos, limitada al S per Drenthe, a l’W per Frísia i el Lauwerszee, al N i el NE pel Waddenzee i l’estuari de l’Eems, i al SE per Alemanya.
El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings
Groningen
Carrer de Groningen
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Groningen, Països Baixos.
Situada a l’extremitat del Hondsrug, en el punt de transició del terreny arenós de Drenthe a l’argilós de la província de Groningen Centre comercial de la província i, en part, de les províncies veïnes, és unida amb altres poblacions provincials per una xarxa de canals i rius el Reitdiep, el Damsterdiep, l’Eems Kanaal, que fa la ciutat accessible a vaixells de gran calat per la via del Delfzijl, el Winschoterdiep, el Noord-Willemskanaal i el Hoendiep, que la uneix al sistema de vies navegables dels Països Baixos La part vella de la ciutat és voltada per una fossa al centre hi ha…