Resultats de la cerca
Es mostren 3992 resultats
Apo
Volcà
Volcà actiu de l’illa de Mindanao, Filipines, considerat el punt més alt de l’arxipèlag (2 953 m).
Domina el golf de Davao Amb els seus voltants immediats forma el parc natural de Mont-Apo 776 km 2
Anvers
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la regió de Flandes.
La capital és Anvers
la Granadella
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarles (Baix Ebre), en una partida a la qual dóna nom.
En resta la torre de la Granadella , quadrada, esmentada ja el 1288 Ramon Berenguer IV donà el lloc a l’església de Tortosa el 1154
el Goleró
Antiga gola de l’Ebre, actualment del riu Fondo, al port del Fangar, al límit dels termes de Tortosa i l’Ampolla (Baix Ebre).
Ginestar
Ginestar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Ginestar, d’una extensió de 15,86 km 2 , és situat a la meitat meridional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, riu que fa de límit de tramuntana amb el terme de Benissanet A llevant i a migdia termeneja amb Tivissa, i al sector de ponent amb Rasquera al SW el límit segueix el curs irregular de la riera del Comte i Miravet al NW el termenal, que passa per la riba esquerra de l’Ebre, exclou de Ginestar el banc de sorra dit l’Illa, deixat pel riu El territori forma part de la cubeta o depressió de Móra, ja que és situat en la seva part meridional El sector NW…
la Raval de la Llet
Barri
Barri de Tortosa (Baix Ebre), al S de la ciutat, a l’antic camí d’Aldea, contigu al de Sant Llàtzer, format al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Llet.
Llaberia
Poble
Poble (700 m alt.) del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al vessant W de la serra de Llaberia, a la capçalera de la riera de Capçanes.
L’església parroquial Sant Joan Degollat és romànica segles XII-XIII i fou fortificada
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Limburg
Divisió administrativa
Província del NE de Bèlgica, de parla flamenca, que té per límit amb Holanda el riu Mosa.
La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk
Lieja
Divisió administrativa
Província de l’E de Bèlgica, a Valònia, fronterera a l’E amb Alemanya.
La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn de Lieja, que…