Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
badia de Nouadhibou
Badia
Badia de la costa NW de Mauritània, la regió de Dakhlet Nouadhibou (Mauritània), entre els caps Blanc i de Sainte-Anne.
parc nacional del Banc d’Arguin
Espai natural
Espai natural protegit de Mauritània, a l’W del país.
Té una superfície aproximada de 65 km de costa per 30 km d’ample Comprèn una zona terrestre, parcialment pantanosa, i una altra marítima d’11900 km², situada entre el cap Blanc i el cap Timiris
Tivenys
Casa forta de Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…
Táchira
Divisió administrativa
Estat de l’W de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Zulia, a l’E pels de Mérida i Barinas, al S pel d’Apure i a l’W per Colòmbia.
La capital és San Cristóbal Regió molt muntanyosa, a causa de la Cordillera de Mérida, que travessa el territori de SW a NE, participà també de la plana que s’estén al S del llac de Maracaibo Els rius més importants són l’Uribante, el Táchira i el Grita Clima subtropical humit Molta producció de canya de sucre, tabac i fruita Ramaderia Indústria derivada de l’agricultura Mines de carbó, or, coure i fosfats
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de turisme
Sucre
Divisió administrativa
Estat del NE de Veneçuela, limitat al N per la mar de les Antilles, a l’E pel golf de Paria, al S per l’estat de Monagas i a l’W pel d’Anzoátegui.
La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro
Som
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Benifallet (Baix Ebre), al S del terme, a l’esquerra de l’Ebre, al límit amb el municipi de Tivenys.
El puig de Som 251 m s’alça a la riba mateix del riu, i l’antic camí de Tortosa a Benifallet ha de guanyar altura en aquest indret pel coll de Som
Solicrú
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de Solicrú) del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, entre Campredó i l’Aldea, destruït, probablement, durant la guerra del Francès.
Soldevila
Caseria
Caseria del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, 1,5 km al NW de Campredó.
Hi destaca la torre i el molí de Soldevila