Resultats de la cerca

La capital és Szekszárd 8 000h 1985

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de reorganitzar el…

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…

La titulació oficial completa fou Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco El conjunt de les restes romanes fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 2000

La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic

El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus l’any següent Guillem d’Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe S'hi establiren ermitans