Resultats de la cerca
Es mostren 2635 resultats
Tivenys
Casa forta de Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…
Timoneda
Església de Santa Eulàlia de Timoneda
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al N, i la vall del torrent de Rialb, al S.
El lloc és esmentat ja el 839 L’església parroquial Santa Eulàlia fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona hi té agregada la de Terrassola
Thyolo
Divisió administrativa
Districte de Malawi, a la regió Meridional.
La capital és Thyolo 3 381 h 1976
Terrassola
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Lladurs (Solsonès), a l’W del terme, a l’esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l’església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies.
Tentellatge
Poble
Poble disseminat del municipi de Navès (Solsonès), a l’E del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).
N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí annexa a la de Sant Feliu de Lluelles, que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat, vora la carretera de Berga a Solsona
Tarascó
Antic poble
Antic poble del municipi de Navès (Solsonès), als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragànies Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó Els Tarascó, llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als segles XI-XIII
mas de les Tàpies
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra del barranc de la Vila.
Sussiats
Masia
Masia del municipi d’Olius (Solsonès), al NE del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats
.
El 1079 hi és esmentada l’església de Santa Maria de Sussiats
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de turisme