Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Remolins
Barri
Barri de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), al N del nucli antic.
S'hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu s’hi han trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església
Camp dels Moros
Jaciment arqueològic
Jaciment rural medieval fortificat al Pinell (solsonès).
És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó…
el Caro
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són…
Sant Climenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç
, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren…
taifa de Tortosa
Història
Regne musulmà centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.
En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les dades sobre la…
castell de Riner
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Riner (Solsonès), situat en un tossal sobre el riu Negre.
Del castell es conserva una gran torre rectangular amb grans murs de 16 m d’alçada i alguns arcs ogivals a l’interior, a la qual hi ha adossada una pagesia Prop seu hi ha l’església de Sant Martí, refeta totalment al segle XVIII la portada té gravat l’any 1793, i la rectoria algunes llindes, sarcòfags i osseres d’època medieval es troben al Museu Diocesà de Solsona Foren senyors del terme del castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas a la meitat del segle XI eren els…
Santa Maria del Vilaró
Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olius (Solsonès), a l’est del terme, a l’esquerra del Cardener i a la cua del pantà de Sant Ponç.
L’edifici A l’església, que ha tingut diverses transformacions, es poden diferenciar clarament dos tipus de construcció La nau primitiva va ser escapçada, i el probable absis fou substituït per una prolongació de la nau, coronada a llevant per un absis semicircular La part primitiva, del frontis a l’arc toral, ha estat molt reformada i ara té una volta de llunetes La resta de la nau i l’absis tenen volta apuntada, que a la nau arrenca d’una imposta aixamfranada L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, que s’inicia sobre una motllura damunt la qual hi ha una sèrie de…
l’Ametlla de Mar
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…
el Solsonès
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…
Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de…