Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
mont Nimba
Muntanya
Muntanya (1.752 m) que s’alça al límit entre Guinea, Libèria i Costa d’Ivori. El 1981 fou declarada Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Sankarani
Riu
Riu africà, afluent del Níger, per la dreta.
La seva capçalera es troba a l’altiplà que s’alça al SE de Guinea, i el seu curs constitueix, en part, la frontera d’aquell país amb Mali
Volta Negre
Riu
Riu de l’Àfrica Occidental, que amb la seva confluència amb el Volta Blanc forma el Volta.
Tivenys
Casa forta de Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…
Tengréla
Divisió administrativa
Departament de Costa d’Ivori.
La capital és Tengréla
Tanzània
Vista d’un baobab, a Tanzània
© Corel
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita amb Uganda i Kenya al N, l’oceà Índic a l’E, Zàmbia, Malawi i Moçambic al S i la República Democràtica del Congo, Burundi i Ruanda a l’W. Inclou les illes de Zanzíbar i Pemba, que formen el territori autònom de Zanzíbar i, més al S, l’illa de Mafia. El 1973 hom designà capital la ciutat de Dodoma, bé que un gran nombre de competències i serveis resten a l’antiga capital, Dar es Salaam.
La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…
Tanganyika
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, entre Tanzània (E), la República Democràtica del Congo (W), Burundi (N) i Zàmbia (S).
Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia
Tanganyika
Geografia històrica
Part continental de Tanzània, que s’estén entre l’oceà Índic i el llac de Tanganyika.
Correspon al sector més extens i menys poblat de Tanzània 19 h/km 2 Formava part de l’antic territori de l’Àfrica Oriental Alemanya fins a la Primera Guerra Mundial, després de la qual passà a la Gran Bretanya com a mandat, fins després de la Segona Guerra Mundial, que fou fideïcomís sota administració anglesa fins el 1961, que obtingué la independència, i el 1964 formà, juntament amb les illes de Zanzíbar i Pemba, la República de Tanzània, amb capital a Dar es Salaam, capital alhora de Tanganyika Aquestes contrades, conegudes ja pels marxants alexandrins del s IV aC, que hi obtenien vori,…
Tabora
Divisió administrativa
Regió de Tanzània.
La capital és Tabora 127887 h est 2002