Resultats de la cerca

És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada

El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que el 1026 el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna Ligúria, perquè hi establís una comunitat i vetllés sobre ella El 1165 el papa Alexandre III en confirmà la possessió a l’abat Ramon de l’Isola Gallinaria La comunitat de Riudebitlles, regida per un prior, tenia al s XIV cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia, annexa al monestir El 1428 aquest priorat fou unit a l’abadia de Montserrat per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta aleshores tenia…

L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…

A l’època romana els seus habitants, amb els de les ciutats grega i romana, constituïren un sol municipi, amb el nom, en plural, d' Emporiae El nom d’Indicé només és conegut per una font molt tardana, d’època bizantina Les excavacions no han aconseguit fins ara de localitzar-ne els vestigis

El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena s XI-XIV és possible que el nom de Sant Amanç correspongui al titular de la seva església Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església

En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, al s XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt

Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa, Tarragona i el sector del de Cervera al sud del Llobregós El prefecte residia a Lleida els antics corregiments, una mica modificats, esdevingueren els districtes de Lleida, Tortosa, Tarragona i Cervera Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però no tots tingueren temps d’organitzar-se només al districte de Tortosa fou possible d’establir totalment l’administració francesa En fou el primer prefecte el vescomte Alban de Villeneuve

Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície, recentment conquerida a la mar Fou un centre de producció de sal Sant Llorenç, Canet En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria de la Mar

Sembla que inicià l’activitat l’any 1909, amb la tercera i darrera edició de la Copa Catalunya, i tenia un recorregut de 14,9 km Es feu servir per als Campionats espanyols d’ amateurs , Copa del Rei del 1911 i 1912, i la I Copa d’Espanya, darrera cursa que utilitzà aquest traçat, feta també el 1912 El mateix any hi morí un pilot de proves de l’empresa automobilística Hispano Suïssa A partir del 1913, s’utilitzà només per a proves de motociclisme i de vehicles menys potents, fins a la darrera competició, celebrada el 1925

Originàriament s’intitulava de Sant Miquel, i en depenien l’església parroquial de Sant Vicenç, la de Santa Maria la Vella i altres del veïnatge Totes depenien de la Santa Seu per disposició del fundador Des del s XI s’intitulà només de Santa Maria, segurament per haver-se traslladat a aquesta església, ara desapareguda, situada al peu del castell i consagrada el 1055 El comte Bernat II de Besalú intentà de reformar-la en canònica augustiniana, i per això la sotmeté el 1086 a Sant Ruf d’Avinyó L’oposició dels canonges aquisgranesos a la reforma féu que el comte acollís els…