Resultats de la cerca
Es mostren 1826 resultats
Sant Salvador de Sacalçada
Capella
Antiga capella del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), situada a l’indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona.
Al lloc dit Calciata 990, consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l’antiga calçada o via romana Originàriament era de la parròquia d’Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Sant Pere de Riu
Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial Sant Pere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
Sant Miquel d’Olèrdola
Vista parcial de Sant Miquel d’Olèrdola, on destaca el campanar de l’església de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), a l’esquerra de la riera de Canyelles.
serra de Sant Mateu
Aspecte del cim de la serra de Sant Mateu
© Alberto González Rovira
Serra
Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.
S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més important d’…
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Sant Jaume de Palou
Església
Església del municipi del Pla del Penedès (Alt Penedès), al N del terme.
el Sant Crist
Veïnat
Veïnat del municipi de Cabrils (Maresme), al voltant de l’església de Sant Cristòfol de Cabrils
.
Sant Andreu del Far
Església de Sant Andreu del Far a Dosrius (el Maresme)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Dosrius (Maresme), al N del terme, a la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Maresme (hi neix la riera del Far, afluent de capçalera de la riera d’Argentona) i el Vallès Oriental (terme de Llinars del Vallès).
L’església parroquial Sant Andreu, que centra el poble juntament amb la masia de can Guinard, és del segle XVII El terme s’independitzà de Llinars el 1597 El castell del Far o de Llinars, 2,5 km a ponent, pertany ja al municipi de Llinars