Resultats de la cerca

El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…

Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…

L’edifici El temple que ha arribat als nostres dies data, en conjunt, del final del segle XII i la primera meitat del XIII, però va ser notablement modificat i ampliat del segle XV al XVIII Les modificacions posteriors més destacables que van afectar l’estructura original del temple són el campanar, del segle XVI, que s’alça sobre la cúpula, la capella afegida a l’absidiola nord i l’obertura d’una portada renaixentista a l’oest, que potser substituïa una porta romànica secundària L’església consta d’una nau capçada a l’est per un absis semicircular, i un creuer integrat per dues absidioles…

Situació i presentació El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna Anoia i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell Baix Penedès i a l’W amb Pontons Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2 Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i…

Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca…

Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies…