Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
coma del Forn
Coma
Coma dels municipis de Talavera (Segarra) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
el Forn d’Alcedo
Barri
Barri (juntament amb Castellar i l'Oliveral) de València, molt pròxim a Russafa, envoltat per nombroses hortes i amb un important poblament disseminat.
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies
Sant Valentí del Penedès
Comanda de l’orde de l’Hospital, al lloc de les Cabanyes (Alt Penedès).
Fou una de les primeres cases de l’orde a Catalunya L’hospital de Sant Valentí, del terme del castell d’Olèrdola, existia ja l’any 1135 Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798 Des d’ella s’administraven els quantiosos béns de l’orde al Penedès La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca L’any 1306 es féu el trasllat definitiu de l’hospital i preceptoria a Vilafranca El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar La casa de les…
l’Oliveral
Poble
Poble, juntament amb Castellar i el Forn d'Alcedo, del municipi de València (Horta), al S de la ciutat.
Castellar
Poble
Poble, juntament amb l’Oliveral
i el Forn d’Alcedo
del municipi de València (Horta), al sud de la ciutat, sorgit al segle XIX.
És un centre de fabricació d’alcohols L’església és parroquial des del 1902
Senan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…
Blancafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…
Sant Martí Sarroca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell Baix Penedès A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos Pel nucli urbà passa la carretera que des de…
Castellet i la Gornal
calafellvalo-(CC BY-NC-ND
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana, a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S 8 km Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles tots tres del Garraf, al S amb Cunit i Calafell tots dos del Baix Penedès, al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç tots tres del Baix Penedès i al NW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i…