Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Sant Romà d’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a l’esquerra del riu d’Abella, on hi ha restes de l’antic castell de Sant Romà i l’església parroquial.
Formava part de la baronia d’Abella, i no s’independitzà fins al primer terç del segle XIX Dins l’antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà Fou municipi independent fins el 1970 Prop hi ha el jaciment paleontològic del Molí del Baró
les Masies de Sant Romà
Caseria
Caseria del municipi d’Isona i Conca Dellà, dins l’antic terme de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a poca distància, al NW del poble.
Sagunt
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que…
Molí del Baró
Molí
Antic molí del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
És situat a la dreta del riu d’Abella, al nord del poble de Sant Romà d’Abella i al nord-est de la caseria de les Masies de Sant Romà Dona nom al jaciment paleontològic del Molí del Baró, excavat des del 2001 i declarat bé cultural d’interès nacional 2012 L’any 2019 s’hi descobriren una gran diversitat de restes de dinosaures, restes òssies de cocodrils i restes de diferents espècies de vegetals, datades de fa 66 milions d’anys, la qual cosa el converteix en el jaciment de dinosaures més modern d’Europa
Gramenet de Beranui
Llogaret
Llogaret en curs de despoblament del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca.
És situat a 1 303 m d’altitud, al vessant occidental de la serra de Sant Quiri L’església Sant Romà depèn de la de Beranui Al s XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros
conca de Dellà
© Fototeca.cat
Sector de la conca de Tremp
, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà
, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella
Sant Sebastià dels Gorgs
Poble
Jaciment arqueològic
Poble (211 m alt.) del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), al N del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l’esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó).
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Celebra la festa major el segon diumenge d’agost, per Sant Salvador El juliol del 2021 s’anuncià la descoberta d’un gran jaciment ibèric i romà a la zona de Cal Bou Entre les troballes hi ha una necròpolis romana, on es conserven diversos esquelets, nou sitges, més de set àmfores i nombrosos fragments de vaixella
la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…