Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
riu Malo
Riu
Afluent de capçalera de la Garona, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta
la Noguera Pallaresa
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial,…
Magrinyà
Despoblat
Despoblat del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), esmentat ja al s X.
Rovellats
© Alberto González Rovira
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la riera de Pontons, vora l’aiguabarreig amb el riu de Foix.
Pren el nom de la masia de Rovellats segle X, prop de la qual han estat trobades restes iberoromanes
les Gunyoles
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), al S d’Avinyó Nou.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Esmentat des del s X, al s XII passà a ésser possessió dels templers, que el poblaren el 1160 i hi construïren una fortificació abans del 1205 la preceptoria de Gunyoles fou traslladada al Montmell
Sant Joan de Gil
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa.
Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al s X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina És un edifici romànic, de tres absis
Santa Maria dels Horts
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), a l’E de la vila, edificada abans del s X.
Castellet
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Poble
Poble i antic cap del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix.
Domina actualment el pantà de Foix Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March, esmentat ja al segle X a la marca del comtat de Barcelona el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma L’església parroquial de Sant Pere és romànica modificada al segle XVII
Sant Miquel d’Olèrdola
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada al sud del terme, en una plataforma rocosa del massís de Garraf.
L’aspecte actual de l’edifici és el resultat d’un seguit de restauracions que van anullar totes les capelles afegides des del s XVII i la decoració interior L’origen de l’església, que s’alça vora la cinglera rocosa, s’ha datat del s X, amb modificacions del s XII Consta d’una nau molt llarga, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals Els murs laterals reben el suport de quatre arcs formers, adossats a les parets en els llocs on carreguen els arcs torals El tram de nau precedent a l’absis és cobert per una…
Oveix
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d’Oveix) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a l’antic terme de Surp, al lloc dit antigament Insitil, prop de la Noguera Pallaresa, fundada segurament en temps de Lluís el Piadós (rebé privilegi d’immunitat i confirmació de béns de Lotari el 834).
El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del s X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta