Resultats de la cerca

Hom ha datat la seva construcció de l’època augusta segle I aC La part baixa consta d’onze arcades, i la superior, de vint-i-tres, té 164 m de llargària des de la clau de volta dels arcs de cada extrem i fa 25 m d’alçària Per damunt de l’arcada superior passava una canal oberta, per on corria l’aigua La pedra és assentada sense morter, i les claus de les voltes són independents de les filades horitzontals És l’única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la part occidental…

És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt probablement…

L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Celebra la festa major el segon diumenge d’agost, per Sant Salvador El juliol del 2021 s’anuncià la descoberta d’un gran jaciment ibèric i romà a la zona de Cal Bou Entre les troballes hi ha una necròpolis romana, on es conserven diversos esquelets, nou sitges, més de set àmfores i nombrosos fragments de vaixella

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…

El lloc fou ocupat per una gran villa de l’alt imperi, completament refeta durant el s IV dC a aquesta segona fase de la villa pertanyen unes termes Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958 La primera referència a les restes romanes és del 1572 Ponç Icard, però els mosaics no foren descoberts fins el 1877 Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931 Hom l’interpretà com a…