Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
riu Negre
Riu
Riu del Solsonès, afluent del Cardener per la dreta.
Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d’Olius, de Riner i de Clariana de Cardener forma part del límit dels dos darrers, en el qual s’aiguabarreja, prop del poble, amb el seu collector
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat al SW del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València.
La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix
l’Arboçar
Caseria
Caseria del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), situada al fons de l’Arboçar, drenada pel torrent de l’Arboçar, afluent, per l’esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de la riera de Ribes.
És formada per tres nuclis l’Arboçar de Dalt , a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l' Arboçar de les Roques , a l’esquerra
Valls
Poble
Poble del municipi de Guixers (Solsonès), situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.
Vora l’antiga església parroquial Santa Maria, a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls , hi ha la casa del comú de Guixers
Antigues
Antic terme del municipi de Navès (Solsonès) situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la vall d’Ora.
És drenat per la rasa d’Antigues , que neix al coll d’Arques, sota la serra de Busa, i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l’aiguabarreig d’aquest amb l’aigua d’Ora
riera de Sallent
Riera
Curs fluvial de les comarques de la Segarra i el Solsonès.
És afluent, per la dreta, de la riera de Sanaüja, que neix als altiplans de Sant Iscle i de Sant Climenç i que s’uneix al seu collector vora Sallent en gran part del seu curs, constitueix el límit entre els termes de Pinell Solsonès i Biosca Segarra
Cambrils
Façana de ponent de l’església de Sant Martí de Cambrils
© Fototeca.cat
Poble
Poble i agrupament més important del municipi d’Odèn (Solsonès), al SW de la tossa de Cambrils (1.813 m), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop de la caseria de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí consagrada el 1051, passa pel molí de Cambrils on hi ha un salt d’aigua i pel molí de la Sal o salí de Cambrils , on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar El lloc ja és esmentat el 839 la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona
la Casanova de Valls
Centre administratiu del municipi de Guixers (Solsonès), a la dreta de l’aigua de Valls.
Prop seu hi ha l’església de Santa Maria de Valls
el Carrer dels Molins
Barri
Barri industrial del municipi de Gelida (Alt Penedès), a la vora dreta de l’Anoia.
vegueria de Vilafranca del Penedès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (23 970 h [1718]), dita també vegueria del Penedès, creada al començament del s. XIII.
El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova…