Resultats de la cerca

Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello

La resclosa té 33 m d’ample i 41 m d’alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m 3 Serveix per al regadiu de l’horta d’Alacant

El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí

Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…

Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…

Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…

És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…