Resultats de la cerca

L’edifici, document al segle XVIII, és de planta rectangular, la porta és amb llinda i la coberta, de fusta, de doble vessant Hi ha un senzill retaule, de la fi del segle XIX, dedicat a santa Eulàlia A l’octubre del 2018 s’inaguraren les obres de restauració de la capella

Forma un nucli agrupat a l’entorn de l’església, amb carrerons estrets i un eixample al llarg de la carretera de Girona Situat 1 km al N de Palamós, forma un sol conjunt urbà amb la vila L’antic municipi, annexat el 1942 a Palamós, havia portat antigament el nom de Vila-romà L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà, edifici del segle XVIII, és documentada des del 1191 al segle XIV formava un sol districte parroquial amb Sant Mateu de Vall-llobrega i depenien del monestir de Sant Feliu de Guíxols Sant Joan de Palamós disposa de biblioteca, i celebra la seva festa major el primer…

La realització de l’església fou encarregada a Antoni Gaudí el 1898 per Güell i Bacigalupi, Eusebi , propietari de la colònia El projecte consistia en una església amb dues naus, inferior i superior, coronada amb diverses torres i un cimbori central de 40 m d’alçària en la maqueta que encara es conserva es pot veure que aquesta edificació incloïa la pràctica totalitat de les innovacions arquitectòniques de Gaudí L’any 1908 s’inicià la construcció, i Gaudí dirigí les obres fins el 1914, quan els fills d’Eusebi Güell deixaren de finançar el projecte, i només eren construïts la nau inferior de…

Situació i presentació El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat L’etimologia del topònim és controvertida Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues D’…

Situació i presentació Limita amb Begur E-SE, Palafrugell SW, Torrent W i Pals N-NW Comprèn una part accidentada pels estreps occidentals del massís de Begur a llevant i al nord-est, coberta d’espesses pinedes i algun alzinar, i un sector planer o de terreny lleugerament ondulat, dedicat enterament als conreus El territori és drenat per torrenteres que pertanyen a la capçalera de la riera de Pals, les més importants de les quals són la riera dels Molins i la de Saltseseugues El poble de Regencós és emplaçat en un replà, a 78 m d’altitud, al vessant meridional del Quermany, el planell superior…

Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar…

Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve de Sant Boi,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…