Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Pol

Platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Barri
Barri del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), a llevant del nucli antic de la vila, en part dins el terme de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Dona nom a la platja de Sant Pol , oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró Castell d’Aro És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments
Tamariu
Tamariu
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), situat a la costa, al voltant de la cala de Tamariu , tancada pel N per la punta del Quart.
Antic nucli de pescadors, ha esdevingut un important centre turístic, amb nombroses torres de residència i estiueig i apartaments 101, el 1986 i amb 6 establiments hotelers amb capacitat per a 394 persones el 1987
Gavamar

Un aspecte del barri de Gavamar, antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat).
Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des dels anys seixanta la construcció de xalets i d’apartaments El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà
Sant Antoni de Calonge

Platja de Sant Antoni de Calonge
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic barri marítim del municipi de Calonge (Baix Empordà), situat a la costa, a ponent de Palamós, al centre de la badia de Sant Antoni o de Palamós, prop de la desembocadura de la riera de Calonge.
Ha esdevingut un important nucli turístic, amb un gran nombre d’hotels i d’apartaments Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni actualment hi ha una església d’estil neogòtic El 1936 formà un municipi amb el nom, primer, de Sant Antoni de Mar, i després, de Llevantí de Mar , que durà només fins el 1939
Platja d’Aro
La cala Sa Cova de Platja d’Aro
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic de la Costa Brava i actual cap del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), situat a la platja d’Aro, al N de la desembocadura del Ridaura, a la vall d’Aro.
Petit veïnat del terme de Castell d’Aro al començament del segle XX tenia 113 h, les possibilitats de la seva extensa platja i la seva situació central entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós afavoriren el seu gran desenvolupament a partir del boom turístic dels anys seixanta En l’actualitat té uns 32 establiments hotelers amb unes 3000 places, gran nombre d’apartaments 1600, tres càmpings 1948 places —que sovint han deformat enormement el paisatge—, restaurants i, a més, és un dels centres de diversió dancings, boites, nightclubs de tota la Costa Brava, freqüentat també per…
Gavà

Torre Lluc, seu del Museu i la Casa de Cultura de Gavà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, a la part W del delta del Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal s’estén des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís de Garraf Limita amb els termes de Sant Climent de Llobregat NE i de Viladecans E per la riera de Sant Llorenç, que fa de partió de termes ja prop de la seva capçalera sota la serra de Roca Salena, més amunt dels contraforts del Sitjar, fins a l’estany de la Murtra, ran del litoral A migdia hi ha la mar, i a ponent el municipi confronta amb el de Castelldefels des de la Pleta del Cérvol 314 m, pel turó d’en Vinader 186 m, i un petit tram de la riera dels Canyars, que…
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

Sector de costa de s’Agaró (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró)
© Rossend Gri i Casas
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que ocupa des dels contraforts costaners de les Gavarres fins a la platja d’Aro.
Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…
Viladecans
L’Ajuntament de Viladecans, a l’edifici modernista de Can Modolell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El terme de és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a ponent, i el Prat de Llobregat, a llevant A tramuntana, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís de Garraf la serra de Miramar 234 m és partió amb Sant Climent de Llobregat, i la muntanya de Sant Ramon de les Golbes, també anomenada de la Fita 309 m, ho és amb aquest darrer municipi i el de Sant Boi de Llobregat A ponent, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de…
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a l’extrem SE de la comarca, al sud de la vall d’Aro i accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau (417 m alt en el terme).
Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…
Calonge i Sant Antoni
Plaça del castell de Calonge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, al vessant oriental de les Gavarres.
Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme…