Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Alcolea de Cinca
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Baix Cinca, a la dreta del Cinca.
El 1120 fou lliurada per l’alcaid musulmà de Lleida al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, però la conquesta cristiana definitiva no fou feta fins el 1141 per Ramon Berenguer IV Des d’aleshores pertangué al bisbat de Lleida, i des del 1995 al de Montsó-Barbastre Les forces de Ferran d’Antequera derrotaren, el 1413, entre Alcolea i Castellflorit, el comte Jaume d’Urgell, quan aquest intentava de prendre la ciutat de Lleida
la Colònia Güell
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Sant Boi de Llobregat.
Té l’origen en la fàbrica de panes i altres teixits de cotó El Vapor Vell , de Sants, creada per Joan Güell i Ferrer el 1840 Eusebi Güell i Bacigalupi la passà a Santa Coloma de Cervelló 1891, on ja havia traslladat, associat amb Ferran Alsina i Parellada , la fàbrica que aquest tenia a Roda de Ter, i en confià la construcció a Antoni Gaudí i Cornet , que féu els plans de l’església de la colònia només fou construïda la cripta 1908-15, una de les obres cabdals de Gaudí La disposició urbanística s’atribueix al seu collaborador Francesc Berenguer i Mestres , així com l’escola i…
baronia de Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
el Baix Cinca
Comarca de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per terrasses i replans…
Sant Feliu de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…
Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a la dreta del Llobregat, entre les rieres de la Mallorquina, al N, i de Can Solé, al S.
Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…
Sant Esteve Sesrovires
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al N de la comarca, estès a l’esquerra de l’Anoia, a les terres planes de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’…
Esparreguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès en gran part a la dreta del Llobregat des del congost del Cairat a la riera de Magarola.
Situació i presentació Limita a llevant amb Olesa de Montserrat, a migdia amb Abrera, vers ponent amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia i amb Collbató, i al sector de tramuntana amb Monistrol de Montserrat del Bages i amb Vacarisses del Vallès Occidental El municipi s’estén en gran part a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola anomenada, en el curs alt, riera de Masquefa, divisòria amb el terme d’Abrera Segueix en direcció oest fins al lloc anomenat de les Tres Rieres Aquí el terme segueix…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…