Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Simó El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya actualment al Museu Arqueològic de Barcelona, dels s III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional s obretot motius vegetals estilitzats

Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un important centre…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE, Masllorenç E i Bonastre SE, aquests dos darrers pertanyents al Baix Penedès, Salomó S del Tarragonès, Bràfim W i Vilabella W És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es féu a…

L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…

Situació i presentació El municipi de Palau-solità i Plegamans, d’una extensió de 14,93 km 2 i situat a l’extrem oriental de la comarca, limita a llevant i de N a s amb els termes de Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Parets del Vallès mitjançant l’enclavament de Vila-rosal i Mollet del Vallès, tots pertanyents a la comarca del Vallès Oriental A ponent, el municipi termeneja amb els de Sentmenat i Polinyà, a migdia amb Santa Perpètua de Mogoda i per un petit sector a llevant amb l’enclavament de l’estany de Gallecs, pertanyent a Montcada i Reixac El municipi és format per una plana central…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montferri E, Vila-rodona i Alió N, Puigpelat W i Vilabella S S'estén a la plana de la dreta del Gaià, vers el qual s’escolen les aigües del territori, suaument ondulat La vila de Bràfim és l’únic nucli de població El nom és d’origen aràbic Balari i Jovany, i Coromines el primer fa constar un document del 959, on s’esmenta villa qui vocant ortum Abrahim fins el 1570 és conegut com Abràfim el nom de Bràfim apareix el 1578 La carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera, que enllaça al N del terme amb la C-51 de Valls al Vendrell, és la…