Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
serra de les Pedritxes
Serra
Contrafort (786 m alt.) meridional de la serra de l’Obac, al límit entre els termes de Terrassa i de Matadepera (Vallès Occidental), al darrer dels quals s’estén, als vessants de la serra i damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes
.
el Papiol de Baix
Caseria
Caseria del municipi del Papiol (Baix Llobregat), situada al S del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l’autopista de Barcelona a Tarragona.
el Papiol
el Papiol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a l’esquerra del riu, al sector de la seva confluència amb la riera de Rubí.
Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet…
la Palma de Cervelló
La Palma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a l’esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, afluent per l’esquerra de la de Cervelló, que neix al puig de les Agulles, dins el terme de Corbera de Llobregat.
Situació i presentació El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació aprovada al juliol del 1998 de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km 2 Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent El terme limita amb el de Cervelló S i E, amb Pallejà N i amb Corbera de Llobregat NW i W És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i…
Pallejà
Castell de Pallejà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat situat gairebé al centre de la comarca.
Situació i presentació Situat a la banda dreta del Llobregat, que fa de divisòria amb els termes de Sant Andreu de la Barca, del Papiol i de Molins de Rei, emplaçats a llevant El municipi forma part de la vall baixa del riu, encaixada en la Serralada Litoral, que el riu parteix ocupa la plana alluvial propera al Llobregat i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís de Garraf-Ordal Les altituds més destacades són les Planes 269 m, el Guixar 322 m, el Cucut 328 m, el Cuixó 302 m i altres de menors com el puig de Gratallops El límit NW del terme, amb…
els Quatre Camins
Sector o indret
Sector del municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.
el Puig d’Esparreguera
Església
Església, romànica, de Santa Maria del Puig i antiga parròquia del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), al N de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat
Puig de la Creu
Església al Puig de la Creu a Castellar del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al cim (671 m alt.) del puig de la Creu
, al NE del poble, termenal amb el municipi de Sentmenat.
la Puda de Montserrat
Balneari
Antic balneari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, al congost del Cairat.
Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25°C i 35°C, d’aigües sulfurososòdiques amb gas Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats
Santa Eulàlia
Raval
Raval del municipi de Begues (Baix Llobregat), al N del poble, al peu del turó (405 m) que corona la capella de Santa Eulàlia.
L’edifici, document al segle XVIII, és de planta rectangular, la porta és amb llinda i la coberta, de fusta, de doble vessant Hi ha un senzill retaule, de la fi del segle XIX, dedicat a santa Eulàlia A l’octubre del 2018 s’inaguraren les obres de restauració de la capella