Resultats de la cerca

A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra

Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve…

És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables

Situació i presentació El terme confronta amb els de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts al N, Santa Coloma de Cervelló a l’E, Sant Climent de Llobregat al SE, Begues al SW i W i Vallirana a l’W Molt muntanyós, el terme comprèn la vall alta de la riera de Torrelles que desguassa al Llobregat, al terme de Sant Vicenç dels Horts, formada per la riera de Torrelletes amb el seu afluent, la riera de Can Claver i la de Can Mas amb el seu afluent, el torrent de Can Güell El terme és delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen aquestes petites valls, des del cim de Montpedrós o muntanya de…

Situació i presentació La riera de Begues divideix el terme en dues parts ben diferenciades des del punt de vista geològic i de vegetació La part meridional integrada dins el parc de Garraf és de terreny format bàsicament per pedra calcària en contínua dissolució modelat càrstic, per la qual cosa s’han format un gran nombre d’avencs, com el de la Ferla de 176 m de fondària o el del Bruc 118 m, i dolines com les del Campgràs Els avencs i les dolines es localitzen sobretot prop de les elevacions de la Morella 595 m i el Rascler 572 m, vora el termenal sud-oriental amb els municipis de Sitges i…

Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…

Situació i presentació Al nord-est limita per un petit sector, per sobre de la colònia de Can Bros, amb el terme d’Abrera a llevant, el curs del Llobregat fa de divisòria amb el de Castellbisbal del Vallès Occidental que, en un sector, arriba fins al costat mateix del nucli de població S’hi ha format un barri, el de la Costa Blanca, en el terme de Castellbisbal, però estretament relacionat amb Martorell Riu avall, passat el congost, el municipi limita al sud-est amb Sant Andreu de la Barca i al S-SW amb Castellví de Rosanes, a migdia de l’Anoia A ponent i al NW Martorell confronta amb Sant…