Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Sant Hilari d’Abrera
Església
Església preromànica del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), al NE del poble, a la vora dreta del Llobregat.
Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del s X
el Llor
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), al NW de la vila.
Adossada a l’antiga torre de Llor , esmentada ja al s X, hi ha la capella de Santa Bàrbara del Llor , abandonada d’ençà de la destrucció del 1936
Sales
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Sales) del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), al NE del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa.
El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació 1147 al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral Depengué fins el 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una villa romana del segle I
Bellver d’Ossó
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), situat a uns 2 km a llevant d’Ossó, enfilat al vessant de migdia d’un tossal d’uns 400 m d’altitud, a l’E del terme, a l’esquerra del Sió.
Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la…
Santa Maria de Cervelló
© Fototeca.cat
Església
Antiga església del castell de Cervelló (Baix Llobregat), parroquial (dedicada primitivament a sant Esteve) del poble de Cervelló (Baix Llobregat), situada prop del castell, 1 km al S del poble.
L’edifici Construïda íntegrament amb pedra sorrenca de la muntanya on s’alça, l’església consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada per dos arcs torals i coronada a l’est per un absis semicircular que té cinc nínxols rebaixats al gruix del mur A banda i banda del tram de nau que precedeix l’absis, s’hi obren dues capelles del segle XVI En aquest tram, la nau queda coberta per una cúpula construïda sobre trompes en forma de petxina, que a l’exterior es resol en un cimbori vuitavat Al costat de les capelles esmentades hi ha dues capelles més, construïdes al segle XVIII…
vescomtat d’Urgell
Història
Jurisdicció feudal de l’antic comtat d’Urgell, de primer personal i després hereditària.
En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe…
Santa Maria de Montmagastrell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 321 m alt., al NW del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol. El poble és envoltat pel canal d’Urgell a llevant i a migdia.
Onze cases i el temple parroquial de Montmagastrell es bastiren entre el 1756 i el 1780 al carrer Major i al de l’Església, transversal Al començament del s XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella, però al llarg del segle s’hi constituïren vint-i-cinc cases més, al carrer Major, al de l’Església i al que comença darrere del temple, el de Ponent, ensems que s’urbanitzava el de les Escoles Unes 20 cases aixecades al segle XX han obligat a modificar el traçat del carrer Major, perllongant-lo vers ponent També s’ha construït la plaça Major L’església parroquial dedicada al Sant Nom de Maria,…
Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, als vessants de la serra d’Ordal, fins prop de la riba dreta del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Corbera de Llobregat i la Palma de Cervelló, a l’E amb Sant Vicenç dels Horts, al S amb Torrelles de Llobregat i amb Vallirana i a l’W amb Subirats i amb Gelida ambdós de l’Alt Penedès El municipi de Cervelló havia tingut una extensió de 29,6 km 2 , però l’any 1998 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de Cervelló del nou municipi de la Palma de Cervelló, de manera que el seu territori es va reduir aproximadament a uns 24,11 km 2 El terme de Cervelló és emplaçat damunt els contraforts orientals de les serres d’Ordal, prop del marge dret…
la Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…
Castellserà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…