Resultats de la cerca

Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…

L’edifici fou construït el 1887 Hom ha iniciat la installació, en aquesta muntanya, d’un parc forestal d’una extensió de 35 ha

La comunitat s’hi establí al s XIII l’església és esmentada el 1277 i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre El lloc fou venut al s XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia Resten escassíssimes ruïnes

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat

Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d’habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció l’OSH esmenà els principals defectes de l’edificació, després de continuades protestes populars La proximitat a l’aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties

L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa

Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor