Resultats de la cerca

La realització de l’església fou encarregada a Antoni Gaudí el 1898 per Güell i Bacigalupi, Eusebi , propietari de la colònia El projecte consistia en una església amb dues naus, inferior i superior, coronada amb diverses torres i un cimbori central de 40 m d’alçària en la maqueta que encara es conserva es pot veure que aquesta edificació incloïa la pràctica totalitat de les innovacions arquitectòniques de Gaudí L’any 1908 s’inicià la construcció, i Gaudí dirigí les obres fins el 1914, quan els fills d’Eusebi Güell deixaren de finançar el projecte, i només eren construïts la nau inferior de…

És gestionat per un consorci format el 1998 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té una superfície de 2 938 ha, la majoria de les quals corresponen a conreu de regadiu també comprèn trams de bosc de ribera canyissars, jonqueres i altres herbassars als marges del riu, i vegetació de dunes als trams propers a la costa El parc té la seva seu a la masia de can Comas Prat de Llobregat, on coincideixen també les agrupacions de defensa vegetal, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i un centre d’informació i gestió, a més dels camps experimentals i un…

Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea verda més…

Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València

El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII

Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís mort el 1509 A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino

Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…

El lloc és esmentat des de la fi del s XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb el seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei Fou un centre d’explotació forestal

Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano

Les seves terres són regades per la séquia del Puig