Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
l’Amunt
Caseria
Caseria del terme municipal de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), situada en una de les valls que formen la capçalera de la riera de Corbera.
Aixirivall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1 148 m alt a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glàcio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.
Nucli centrat per l’església de Sant Pere, de tradició romànica, amb campanar de cadireta Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176
Aubinyà
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a l’esquerra de la Valira a 1 176 m d’altitud i a uns 300 m damunt el riu, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l’establiment de conreus.
Costa amunt, a 1 258 m d’altitud, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la Llegenda de la dama blanca
Sant Romà d’Aubinyà
Església
Església d’Aubinyà (Andorra), situada en un planell, més amunt del poble.
Anyós
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1 307 m alt, en un serrat, a l’esquerra de la ribera d’Ordino i a la dreta del riu d’Anyós
(que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència.
Aigua amunt de la vall del riu d’Anyós es troben els cortals de l’Aldosa i els cortals d’Anyós La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d’un espadat que cau verticalment sobre la ribera d’Ordino, conserva l’estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època
riu Madriu
el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra
canal de la dreta del Llobregat
Vista del Canal de la Dreta del Llobregat (per oposició al canal de la Infanta, que transcorre per l’esquerra)
© Fototeca.cat
Canal del Baix Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del…
Pujol
Caseria
Caseria de la parròquia de la Maçana (Andorra), vora el riu d’Arinsal, aigua amunt d’Erts.
Sornàs
Llogaret
Llogaret de la parròquia d’Ordino (Andorra), a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt del poble.
el Fener
Antiga caseria
Antiga caseria de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), a l’esquerra de la Valira, aigua amunt de la vila.
Fou destruïda el 1865 per una ensulsiada de la muntanya veïna